La suprema injusticia autoriza a Rita Barberá a destruir el Cabanyal.

Agrair-vos totes les mostres de solidaritat que ens heu enviat. Totes molt importants i emotives per a nosaltres. Dir-vos que anem a continuar en la lluita, que ningú pense que hem renunciat a res, simplement les coses són com són i no com volem i és per això que ens anem a reorganitzar per a millorar la resistència. Mireu la pàgina web de la Plataforma: http://www.cabanyal.com estem buscant la justicia!.

La arquitectura condenada de El Cabanyal. El proyecto municipal derribará decenas de ejemplos del modernismo popular. El País. La defensa de El Cabanyal. A Beltrán,El País

Davant la sentència del Tribunal Suprem que ratifica –sembla que sobre la base que el planejament urbanístic és competència autonòmica exclusiva– les decisions anteriors del Tribunal Superior valencià, i que permet legalment el trencament del barri d’El Cabanyal, des de la coordinadora Salvem el Botànic, recuperem ciutat manifestem:

- La dolorosa insatisfacció sobre els resultats d’uns recursos legals que busquen donar efectivitat a la protecció d'un Conjunt Històric declarat Bé d'Interès Cultural. Resulta molt trist i contradictori que la normativa impose, per als conjunts històrics, criteris conservacionistes sobre la fusteria o el color d’una façana, proscriga la sobreelevació o el retir de línies d'una edificació, etc i, en canvi, mitjançant un Planejament Especial de “Protecció” permeta obrir en canal tot un barri amb una avinguda perpendicular als eixos constitutius de la seua trama, pel bell mig del caseriu, i edificar els seus flancs amb construccions el doble d'altes i sense cap relació tipomorfològica amb les pròpies de la zona.

- El suport moral a tota la gent directament afectada i a tota la gent que havia cregut en el valor de les lleis protectores i en la necessitat d'una planificació consensuada i participativa, en particular quan està en joc el futur de tantes persones.

- La reivindicació del dret a dirigir-nos als tribunals sempre que considerem que una decisió político-administrativa ens afecta, així com de la plena validesa de les consideracions de fons que mouen les lluites dels col·lectius ciutadans, que sovint naixen com a símptoma d'una manca d'articulació legal d'allò que la Constitució i les lleis sectorials (de protecció del patrimoni, del medi natural i de l'urbanisme) manifesten en forma de paper banyat.

- El rebuig de les acusacions, els insults i les desqualificacions que hem hagut d’escoltar de l’alcaldessa de València i de tants altres responsables municipals i autonòmics: s’equivoquen si creuen que la victòria electoral és un xec en blanc per a tot i, al capdavall, sempre hi ha més ciutadans i ciutadanes que no els han votat.

www.salvemelbotanic.org

Hem de continuar lluitant per allò evident, amigues i amics

ÉS IMPRESSIONANT (El Cabanyal-Canyamelar)
Una boira immensa i humida que entra pels ulls, per la boca.... per tots els porus, mica mica va encastant-se dins de nosaltres i, encara que tanquem les finestres no podem evitar-la, ni espantar-la. És una boira amb música inclosa; la música que sona quan una víctima veu el futur que li espera. Patiments i més patiments mentre la inhibició de la resta del món mira cap a un altre costat i ni vol assenyalar la nafra on es troba el mal de tots els mals.
Pensavem i així ens ho ensenyaren a l’escola i els nostres pares també, que les muntanyes, les platges, les cases, els fanals, tot; ens superaria. Que la nostra vida no és tan llarga com per a poder superar les coses que ens envolten.
Ara ja no és així. Ara som nosaltres, les persones, les que superem tot això I així és com veiem desaparèixer paisatges, caure edificis i muntanyes i pobles sencers devorats per l’avarícia i en nom del progrés.
Quin progrés?. El progrés destructor!. El que no respecta la vida. El que no marca límits humans sino econòmics. El progrés de la mentida, la farsa, la calumnia.
Superarem les coses, totes les coses que ens envolten. Les veurem morir a poc a poc davant nostre i no hi podrem fer res.
I així ens robaran la nostra manera de viure. Els nostres llocs comuns on cada dia vivim i sentim l’aire d’aquesta mar i el vol solemne de la gavina.
No ens quedarà res a la llarga, potser ni el nom d’aquest poble, ni la llengua.
Deambularem pels paisatges incerts i desconeguts com fantasmes proscrits per gent que decideix com hem de viure, com hem de somiar i en què hem de somiar. Com si forem autòmates construits amb les restes del que queda d’humà en aquests món; però a imatge i semblança de l’odi.
Carles Enguix i Borràs

15 març: El Cabanyal: sobran las palabras, llegan los «bulldozers»
El Cabanyal, crónica de una muerte anunciada. Sí, crónica de una muerte. Porque cuando la avenida de Blasco Ibáñez parta El Cabanyal por la mitad -con una guadaña de cemento y hormigón-, lo que quede seguirá llamándose El Cabanyal, pero tendrá poco... Levante
Un barrio partido en dos. El País
Una empresa municipal alquila infraviviendas en El Cabanyal. El País
Los derribos del Cabanyal empezarán en la zona más próxima al mar. Levante
"Oye, ¿tú sabes si el ayuntamiento me va a tirar el piso o éste se salva?". Levante

14 març.Rita Barberá podrá prolongar la avenida de Blasco Ibáñez hasta el mar. Así lo ha decidido el Tribunal Supremo. El barrio de El Cabanyal, en Valencia, con una planimetría singular protegida como Bien de Interés Cultural (BIC) por la importancia de su trama urbana, quedará partido en dos por una gran avenida. 1.652 viviendas se verán afectadas por el que ha sido un proyecto emblemático del PP en Valencia, que ha tenido diez años de recorrido judicial y que levantó desde el primer momento oposición en diversos sectores ciudadanos. Unos sectores a los que Barberá no se recató ayer en calificar como "izquierda radical". El País
Levante: «¿Alguien ha visto a la justicia?». Esa es la pregunta que aparece desde ayer, con fondo negro y letras en blanco, en la página web de Salvem el Cabanyal. La plataforma convocó una rueda de prensa a las pocas horas de conocerse el fallo del Tribunal Supremo que da vía libre al plan especial del Cabanyal y a la prolongación de Blasco Ibáñez hasta el mar para anunciar que «damos por perdida la vía judicial». El portavoz vecinal Faustino Villora aseguró que «acatamos el fallo pero la valoración que hacemos es que la justicia es injusta». Para Villora la resolución del Alto Tribunal «es más una sentencia política que otra cosa».
A pesar del varapalo judicial, dicen que no se dan por vencidos y que se reorganizarán como asociación de «expropiables» para evitar que los vecinos del Cabanyal afectados por los derribos y desalojos acaben como los de la Punta, que han tardado ocho años en ser realojados. Al cierre de esta edición los vecinos del Cabanyal seguían reunidos en una asamblea convocada por la plataforma para analizar su futuro.
Villora destacó que todavía hay contencisos abiertos, uno contra la composición de la sala que falló el contencioso en el TSJ. Tambián hay pendiente una denuncia ante la UE.
El Supremo confirma el plan de Barberá para el Cabanyal. Levante

www.barriodelcarmen.net