viernes, 14 de diciembre de 2007

Solbes, "El Intocable"

A pesar de vanagloriarse de no aumentar el gasto público en un país a la cola de la UE en servicios sociales, todos aplauden al vicepresidente. “Con un Gobierno socialista, no habrá superávit mientras tengamos déficit social”, afirmó Zapatero en un debate sobre política económica en 2003. Hoy, el Gobierno presume de superávit mientras siguen los problemas sociales.

Ausente del debate en una legislatura marcada por el continuismo con la etapa del PP, la política económica asoma en la precampaña electoral. Rajoy promete, directamente, “la rebaja fiscal más importante de la democracia”. El PSOE le sigue de cerca, y a la rebaja del impuesto de sociedades y del IRPF de su última reforma fiscal suma ahora la eliminación del impuesto de patrimonio. Estos anuncios se producen pese a que el gasto social español se sitúa a la cola de Europa. Tampoco se señala la merma en recursos públicos. En las últimas dos legislaturas, las rebajas supusieron una pérdida potencial de 13.800 millones de euros.

13.800 millones menos de gasto social

El BLOC demana el tancament del repetidor il·legal de RTVV a Torrent.

Arran del tancament del repetidor de TV3 a La Carrasqueta d’Alacant i de la més que probable clausura del del Bartolo a La Safor la propera setmana, el Bloc Nacionalista Valencià ha instat a l’Ajuntament de Torrent a que faça el mateix amb el repetidor de Canal 9 que hi ha a la Serra Perenxisa de la capital de L’Horta Sud. Segons el BLOC, aquest repetidor no té ni llicència d’obres ni d’activitat des de com a mínim l’any 1.999. Per altra banda s'han convocat concentracions demà dissabte a Alacant a les 20 h a la Plaça de la muntanyeta, a Castelló: que tindrà lloc les 19 h al Carrer Major (Davant de la casa dels Caragols), a Gandia dissabte a les 19 h al Plaça de l’Ajuntament. I hui a les 20 h a la Plaça de la Mare de Déu de València a Sueca a les 20 h a la Plaça de l'Ajuntament i a Ontinyent també a les 20 h a la Plaça Major.

Sobre la responsabilitat en la legalitat del repetidor de Canal 9 en la Perenxisa, a pregunta del Diputat del BLOC en el Grup Parlamentari del Compromís pel País Valencià, Enric Morera, el Conseller José Ramón García Anton afirmà que la responsabilitat sobre la ubicació del Centre de Comunicacions de RTVV en la Serra Perenxisa era única i exclusivament de l’Ajuntament de Torrent, perquè, és aquesta entitat l’encarregada d’atorgar les llicències adients.

Després d’aquesta resposta de García Antón, el portaveu nacionalista a l’Ajuntament de Torrent, Vicent Veguer, ha remés una carta a la seua alcaldessa, del PP, per a que procedeixca al seu tancament, tot apelant a “l’article 8 i concordants del Reglament de Servicis Locals de 17 de juny de 1955, sense necessitat invocar la multitud de disposicions que regulen la matèria” i a la protecció del paratge natural on es troba enclavat aquest repetidor “amb independència de l’exigència o no de la declaració d’Interés Comunitari per a la legalització de l’esmentat Repetidor de la TVV per part del Consell, vull manifestar a vosté, que haurà d’observar per a la mateixa la Protecció de la Cima i entorn de la Serra Perenxisa, -el Pla General d’Ordenació Urbana vigent de la qual va ser aprovat definitivament el 26 de gener de 1990 -així com la Llei del Protecció del Paisatge i la resta de normes d’aplicació basant-se en la classificació de l’activitat-, prèvia modificació de les Normes de Coordinació Metropolitanes que tenint en compte que en les mateixes el repetidor de dita TVV es troba enclavat en el Paratge del Vedat d’aquest Municipi, havent de modificar-se per tant l’esmentat Pla Director”, alhora Veguer li prega a l’alcaldessa que “mantinga la seua independència dels criteris que puga rebre del seu partit, a l’efecte d’evitar la deixadesa de funcions respecte a l’orde de tancament”. Tot just al costat d’aquest repetidor de Canal 9 es troba el de TV3 al que el Consell va obrir espedient sancionador que podria derivar en el seu tancament i una multa de 300.000 euros.

Ultimatum al repedidor del Bartolo

La darrera setmana d´octubre la Generalitat Valenciana va sol·licitar el permís del Jutjat Contenciòs Administratiu número 4 de València per accedir a les instal·lació reemissores del Mondúver (Safor), repetidor des d¹on ACPV emet el senyal de TV3 a les comarques centrals valencianes. Ahir, aquest jutjat va comunicar la nostra entitat que disposa de tres dies, fins dilluns (es compta també ahir), per presentar al·legacions contra el tancament. Després de la comunicació per al·legar contra el tancament del Bartolo, ara es completa amb Mondúver el procés per tancar tots els repetidors subjectes a l'expedient administratiu de la Generalitat contra ACPV.

lavanc.com

Un nuevo revés para la despenalización del cannabis.

...por Sergio Alonso Pujiula


A finales de noviembre la Comisión de Interior del Congreso de los Diputados rechazó la proposición no de ley del grupo parlamentario de Izquierda Unida e Iniciativa per Catalunya Verds (IU-ICV) sobre “la despenalización del consumo de drogas”.

La iniciativa fue rechazada por todos los grupos parlamentarios (35 votos) excepto por la coalición de izquierdas encabezada por la diputada Isaura Navarro, quién criticó lo absurdo de perseguir a unos jóvenes por llevar una insignificante cantidad de cannabis en el bolsillo. Navarro subrayó además la postura hipócrita de quien rechaza esta iniciativa y acepta el consumo de otras drogas como el tabaco y el alcohol. Hay que tener en cuenta que el consumo privado de cannabis es legal, no así su producción o su tenencia en la vía pública. La proposición no de ley instaba al Gobierno a derogar el artículo 25 de la Ley Orgánica 1/1992 sobre protección de la seguridad ciudadana, conocida como Ley Corcuera, y a archivar los expedientes administrativos sancionadores en trámite derivados de la aplicación de dicho artículo. Esta iniciativa ha sido apoyada por la Federación de Asociaciones Cannábicas (FAC), presidida por Martín Barriuso, quien afirmó que seguirá recogiendo firmas a favor de la misma. Isaura Navarro pidió coherencia al PSOE, puesto que en 1999, cuando estaban en la oposición, votaron a favor de una propuesta similar, y en el programa electoral de 2004 criticaban la postura del anterior Gobierno del PP por centrarse “en el aspecto punitivo y represivo”.

¿Qué ha cambiado en el PSOE desde 1999 hasta ahora para opinar de forma diferente? Desde la llegada del PSOE al Gobierno se han incrementado los expedientes sancionadores un 60%: sólo en 2006 se incoaron 218.000 expedientes. Por otro lado, la diputada del Partido Popular Ana Belén Velázquez ha afirmado que despenalizar el consumo de cannabis en España sería un “genocidio”. Una declaración poco acertada y muy alejada de la realidad. La diputada frivoliza sobre un hecho gravísimo, lo que constituye una ofensa a las víctimas de los genocidios. Este comentario denota una total falta de conocimiento, de rigor profesional y un afán de manipulación y desinformación muy característico entre los prohibicionistas.

IU argumenta que, en opinión de juristas y profesionales cualificados, que se sancione la tenencia para consumo de pequeñas cantidades de droga es un grave error. La represión no es el método, sino la información y la educación para que el individuo tenga la libertad de decidir. Esta legislación prohibicionista y represora ha demostrado en las últimas décadas una total ineficacia: el consumo de todas las drogas en España es de los más altos de Europa, además de ser el país que más cocaína consume del mundo, lo que continúa con una tendencia peligrosamente ascendente.

En Holanda, la política de drogas se basa en la reducción de daños. Su objetivo era alejar el cannabis, una droga blanda, del mercado negro donde pervivía con las drogas duras, por lo que para el consumidor de cannabis era más fácil el acceso a éstas. En consecuencia, el Gobierno holandés dejó de castigar al consumidor de cannabis y al distribuidor, bajo unas condiciones muy controladas por la policía. Las estadísticas de consumo de cannabis arrojan un estancamiento del consumo desde la abolición del prohibicionismo. El consumo de drogas en general se sitúa en la franja media entre los países europeos.

Guerra del clima: Atención a los experimentos militares de EE.UU.

...por Michel Chossudovsky/Traducido por Germán Leyens

“El HAARP es un arma de destrucción masiva, capaz de desestabilizar los sistemas agrícolas y ecológicos en todo el globo.”

La “guerra climática” amenaza potencialmente el futuro de la humanidad, pero ha sido excluida con indiferencia de los informes por los que el Panel Intergubernamental del Cambio Climático de Naciones Unidas, (IPCC) recibió el Premio Nobel de la Paz 2007”

Aunque pocas veces se habla del tema en el debate sobre el cambio climático global, ahora pueden modificar el clima del mundo con una nueva generación de armas electromagnéticas avanzadas. Tanto EE.UU. como Rusia han desarrollado capacidades para manipular el clima para el uso militar.

Los militares de EE.UU. han aplicado técnicas de modificación del medioambiente durante más de medio siglo. El matemático estadounidense John von Neumann, en asociación con el Departamento de Defensa de EE.UU., comenzó su investigación sobre la modificación del clima a fines de los años cuarenta en plena Guerra Fría y previó ‘formas de guerra climática aún no imaginadas.’ Durante la guerra de Vietnam, se utilizaron técnicas de bombardeo de nubes, comenzando en 1967 con el Proyecto Popeye, cuyo objetivo era prolongar la estación del monzón y bloquear rutas de suministro del enemigo a lo largo de la Pista Ho Chi Minh.

Las fuerzas armadas de EE.UU. han desarrollado capacidades que les permiten alterar selectivamente los modelos climáticos. La tecnología, que está siendo perfeccionada bajo el Programa de Investigación de Aurora Activa de Alta Frecuencia (HAARP), es un apéndice de la Iniciativa de Defensa Estratégica – ‘la Guerra de las Estrellas’. Desde el punto de vista militar, HAARP es un arma de destrucción masiva, que opera desde la atmósfera exterior y es capaz de desestabilizar sistemas agrícolas y ecológicos en todo el mundo.

La modificación del clima, según el documento de la Fuerza Aérea de EE.UU. AF 2025 Informe Final, ‘ofrece al combatiente en la guerra una amplia gama de posibles opciones para derrotar o coercer a un adversario;’ sus capacidades, dice, se extienden a la provocación de inundaciones, huracanes, sequías y terremotos: ‘La modificación del clima se convertirá en parte de la seguridad interior e internacional y podría ser realizada unilateralmente... Podría tener aplicaciones ofensivas y defensivas e incluso ser utilizada para propósitos de disuasión. La capacidad de generar precipitaciones, niebla y tormentas en la tierra o de modificar el clima en el espacio... y la producción de clima artificial forman todas parte de un conjunto integrado de tecnologías (militares).’

En 1977, una convención internacional que prohíbe “el uso de técnicas militares u otras hostiles de modificación del medio ambiente que tengan efectos generalizados, duraderos o severos.” fue ratificada por la Asamblea General de la ONU. Define “las técnicas de modificación del medio ambiente” como “cualquier técnica para cambiar – a través de la manipulación deliberada de procesos naturales – la dinámica, la composición o la estructura de la tierra, incluyendo su biota, litosfera, hidrosfera y atmósfera, o el espacio exterior.”

Mientras la sustancia de la Convención de 1977 fue reafirmada en la Convención Marco de Naciones Unidas sobre Cambio Climático (UNFCCC) firmada en la Cumbre de la Tierra en Río en 1992, el debate sobre la modificación del clima para uso militar se ha convertido en un tabú científico.

Los analistas militares guardan silencio sobre el tema. Los meteorólogos no investigan el asunto y los ecologistas se concentran en las emisiones de gases invernadero bajo el Protocolo de Kyoto. Tampoco se incluye la posibilidad de manipulaciones climáticas o medioambientales como parte de una agenda militar y de inteligencia del debate más amplio sobre el cambio climático bajo los auspicios de la ONU, aunque es reconocida tácitamente.

El programa HAARP

Establecido en 1992, HAARP, basado en Gokona, Alaska, utiliza una serie de antenas de alta potencia que transmiten a través de ondas de radio de alta frecuencia, cantidades masivas de energía a la ionosfera (la capa superior de la atmósfera). Su construcción fue financiada por la Fuerza Aérea de EE.UU., la Armada de EE.UU., y la Agencia de Proyectos de Investigación Avanzada (DARPA. por sus siglas en inglés). Operado conjuntamente por el Laboratorio de Investigación de la Fuerza Aérea y la Oficina Naval de Investigación, HAARP constituye un sistema de poderosas antenas capaces de crear ‘modificaciones locales controladas de la ionosfera.’ Según su sitio oficial en la Red, www.haarp.alaska.edu , HAARP será utilizado ‘para inducir un cambio pequeño, localizado en la temperatura ionosférica para que puedan estudiarse reacciones físicas mediante otros instrumentos ubicados en o cerca de la instalación de HAARP.’

Pero Rosalie Bertell, presidenta del Presidenta del Instituto Internacional de Asuntos de Salud Pública, dice que HAARP opera como ‘un gigantesco calefactor que puede causar importantes alteraciones en la ionosfera, creando no sólo agujeros, sino largas incisiones en la capa protectora que impide que radiación letal bombardee el planeta.’

El físico Dr. Bernard Eastlund lo calificó de ‘el mayor calefactor ionosférico jamás construido.’ HAARP es presentado por la Fuerza Aérea de EE.UU. como un programa de investigación, pero documentos militares confirman que su principal objetivo es ‘inducir modificaciones ionosféricas’ a fin de alterar modelos climáticos y desestabilizar comunicaciones y radar.

Según un informe de la Duma Estatal rusa: “EE.UU. planifica realizar experimentos en gran escala bajo el programa HAARP [y] crear armas capaces de romper las líneas de comunicaciones por radio y equipos instalados sobre naves espaciales y cohetes, provocar serios accidentes en las redes eléctricas y en óleo y gasoductos, y tener un impacto negativo en la salud mental de regiones enteras.’*

Un análisis de declaraciones provenientes de la Fuerza Aérea de EE.UU. apunta a lo impensable: la manipulación encubierta de modelos climáticos, comunicaciones y sistemas de energía eléctrica como un arma de la guerra global, capacitando a EE.UU. para desestabilizar y dominar regiones enteras. La manipulación climática es el arma preventiva por excelencia. Puede ser dirigida contra países enemigos o ‘naciones amigas’ sin su conocimiento, utilizada para desestabilizar economías, ecosistemas y agricultura. También puede provocar el caos en los mercados financieros y de materias primas. La alteración en la agricultura causa una mayor dependencia de la ayuda alimentaria y de productos de granos importados de EE.UU. y de otros países occidentales.

HAARP fue desarrollado como parte de una cooperación anglo-estadounidense entre Raytheon Corporation, que posee las patentes de HAARP, la Fuerza Aérea de EE.UU. y British Aerospace Systems (BAES).

El proyecto HAARP es uno de varios cometidos en la colaboración en sistemas de armas avanzadas entre los dos gigantes de la defensa. El proyecto HAARP fue iniciado en 1992 por Advanced Power Technologies, Inc. (APTI), subsidiaria de Atlantic Richfield Corporation (ARCO). APTI (incluyendo las patentes de HAARP) fue vendida por ARCO a E-Systems Inc, en 1994. E-Systems, con un contrato de la CIA y del Departamento de Defensa de EE.UU., equipó el “Plan del Día del Juicio Final,” que ‘permite que el presidente dirija una guerra nuclear.’ Subsiguientemente adquirida por Raytheon Corporation, es uno de los mayores contratistas de los servicios de inteligencia del mundo. BAES estuvo involucrada en el desarrollo de la etapa avanzada de la serie de antenas de HAARP bajo un contrato de 2004 con la Oficina de Investigación Naval.

La instalación de 132 transmisores de alta frecuencia fue confiada por BAES a su subsidiaria estadounidense, BAE Systems Inc. El proyecto, según un informe de julio en Defense News, fue emprendido por la división de Guerra Electrónica de BAES. En septiembre recibió el máximo galardón de DARPA por logros técnicos en el diseño, construcción y activación del sistema de antenas de HAARP.

Actualmente el sistema HAARP es plenamente operacional y en muchos aspectos hace parecer pequeños los sistemas convencionales y estratégicos de armas. Aunque no existe una evidencia firme de su uso para propósitos militares, documentos de la Fuerza Aérea sugieren que HAARP forma parte integral de la militarización del espacio. Se podría esperar que las antenas ya hayan sido sometidas a ensayos de rutina.

Bajo la UNFCCC, el Panel Intergubernamental del Cambio Climático de Naciones Unidas (IPCC), tiene mandato ‘para evaluar información científica, técnica y socioeconómica relevante para la comprensión del cambio climática.’ Este mandato incluye la guerra medioambiental. “La geo-ingeniería” es reconocida, pero las aplicaciones militares subyacentes no son ni objeto de análisis político ni de investigación científica en los miles de páginas de informes y documentos de apoyo del IPCC, basados en los conocimientos y la contribución de unos 2.500 científicos, responsables políticos y ecologistas. El ‘cambio climático’ amenaza potencialmente el futuro de la humanidad, pero ha sido excluido a la ligera de los informes por los que el IPCC recibió el Premio Nobel de la Paz de 2007.

www.rebelion.org

Nueva Jersey aprueba la abolición de la pena de muerte.

Es el primer estado de EEUU en hacerlo en las últimas cuatro décadas.

La Asamblea (Cámara Baja) estatal de Nueva Jersey aprobó este jueves la abolición de la pena de muerte, según informó un portavoz, siendo el primer estado estadounidense en abandonarla en cuatro décadas.

La decisión fue adoptada por 44 votos a favor y 36 en contra, dijo el jefe de prensa de la Cámara, Joe Donnelly, a la AFP.

El Senado del Estado de Nueva Jersey había aprobado el lunes pasado este proyecto de ley, que sustituye la pena de muerte por reclusión perpetua.

El texto debe ahora ser promulgado por el gobernador del estado, Jon Corzine, un demócrata que prometió suscribirlo rápidamente.

Los debates --que duraron cerca de tres horas y fueron retransmiidos en el sitio web de las instancias legislativas de Nueva Jersey-- fueron muy animados entre adversarios y partidarios de la pena de muerte.

"Miren lo que pasa en el sur de Estados Unidos, donde la ejecución de condenados es frecuente. La tasa de criminalidad no es más baja, al contrario", dijo Christopher Bateman, un republicano que votó por la abolición, en contra de lo que hicieron la mayoría de sus correligionarios.

"Estas disposiciones van a beneficiar a criminales, a asesinos", alegó por su parte Richard Merkt, también republicano.

En Nueva Jersey hay ocho personas condenadas a muerte. La última ejecución fue en 1963.

El Ejército se retira parcialmente de la Serra d’Aitana.

Gran noticia para la sociedad y para el medio ambiente de nuestra provincia. El Ejército recula y se va de uno de los dos enclaves que mantenía en la Serra d’Aitana, la más alta de la provincia.

Si bien algo habrán aportado las actividades que diferentes grupos antimilitaristas, pacifistas, excursionistas, nacionalistas y medioambientales venimos desarrollando para pedir la desmilitarización y protección ambiental de la Serra d’Aitana, no queremos arrogarnos el mérito de esta retirada militar, ya que este tipo de decisiones del Ministerio de Defensa obedecen más a necesidades de reestructuración debidas a los enormes problemas de reclutamiento que tiene el Ejército Español, el cual ningún año cumple los objetivos fijados de cupos de reclutas (aquí sí posiblemente tengan mucho que ver las campañas antimilitaristas que, como la Insumisión, tanto influyeron en la sociedad y en la política durante décadas).

En cualquier caso nos parece un gran motivo de alegría el que nuestras montañas estén hoy un poco menos dedicadas a la preparación de la guerra que ayer.

Sin embargo, aunque se desmantele la base, los radares militares van a seguir estando operativos, y va a continuar la presencia militar en la cumbre de la Sierra. Esto, una vez más, deja clara la enorme importancia estratégica de estas instalaciones que, como venimos denunciando, están dedicadas al espionaje militar y a la navegación aérea militar en el área mediterránea de la Península. Recordemos que el espacio aéreo al Este de la Península, por ejemplo, es utilizado por la aviación de EEUU en su paso hacia las guerras de Iraq y Afganistán.

La Serra d’Aitana no debe ser un espacio para la guerra. Debe ser desmilitarizada en su integridad, protegida medioambientalmente y recuperada para su uso y disfrute respetuoso por parte de la ciudadanía. Mientras esto no sea así seguiremos denunciando la inmoralidad e injusticia de su ocupación por parte de los señores de la guerra, y continuaremos trabajando para que nuestros anhelos de Paz y Noviolencia pronto puedan hacerse realidad en l’Aitana. Poco a poco, paso a paso pero sin desfallecer, como las tortugas.

El Ejército abandona la base de la Serra d’Aitana.

www.nodo50.org/tortuga

¿Però és una dictadura o no?

...por Mariano Cereijo
Durant les últimes setmanes, la campanya mediàtica a Espanya contra el president Hugo Chávez ha estat impressionant. Poques vegades havia vist tan poca serietat als mitjans, i tanta manipulació i tergiversació descarada. He llegit algun que altre reportatge contra Chávez, que ni un becari en periodisme s'atreviria a signar per temor a tacar el seu currículum. He vist com articulistes de mitjans provincials experts en temes de la faràndula local, s'atrevien a ficar-se en política internacional i repetir com lloros els monòlegs oficials del politiquisme correcte.
Els adjectius despectius contra Chávez es conten per desenes. Els que envaïxen ments han perdut més temps i enginy en la recerca de les desqualificacions més perspicaces i simpàtiques contra Hugo Chávez, que a analitzar realment la situació de Veneçuela. Va haver un periodiste en un diari regional, que després de escriure durament contra el president veneçolà, deixà entreveure les seves fonts bibliogràfiques quan va dir “Sólo hay que ver televisión…”. M'imagine que entre altres televisions es referia a “Telecinco”, que no va tindre escrúpols per a convidar al colpista (1) Carlos Molina Tamayo, al que se li veu en el documental “Puente Llaguno: claves de una masacre”, com incita als seus seguidors perquè s'encaminen cap als voltants de Miraflores, on una columna de franctiradors dispararia contra ells i contra els chavistes, conformant el capítol més sagnant d'una coreografia que pretenia imposar a Pedro Carmona Estanga com president il•legítim i colpista. Els mitjans i els polítics a Espanya són així, rebutgen a certs violents mentre adulen i conviden a les seves tertúlies a uns altres.

Lo d'aquestos fabricants de pensament espanyols, ni en “Els Simpson” es veu. Criden -entre altres coses- dictador a un president que va guanyar tres eleccions més un referèndum revocatori únic en el món, mentre ells tenen de cap d'estat a un rei que ningú ha triat i al que duen 30 anys rient-li les seves ximpleries i donant-li palmellades en l'esquena. Parlen de dictadura a Veneçuela, on la gran majoria dels mitjans critica i fins i tot menysprea i insulta a Hugo Chávez (2), mentre a Espanya es processa a aquells que gosen dibuixar una vinyeta o cremar una foto de la família real. Omplin pàgines amb la suposada fortuna que Forbes imputa a Fidel Castro, però no obstant això no tenen el coratge ni la llibertat d'expressió suficient per a iniciar una investigació sobre el patrimoni que certs articles en internet atribuïxen al rei i la seva familia. Com es pot ser tan cínic i desvergonyit?

La campanya.

El referèndum de la reforma constitucional ve precedit de moltes adulteracions. L'opció del “No” es va batejar com una iniciativa gestada des de l’estudiants, quan només un percentatge de docents conformava eixe bloc, majoritàriament d'universitats privades. A més, el Washington Post publicava el passat 2 de desembre que alguns d'aquests grups d'estudiants van rebre diners de l'Agència de Desenvolupament Internacional dels Estats Units (USAID) per a suposats tallers (3). Pocs mitjans espanyols van aclarir aquest aspecte.

El 2 de novembre dos estudiants van morir en unes refregues en la Universitat de Zulia. “El País” titulava aquesta notícia així: “Al menos dos estudiantes mueren durante una protesta ente chavistas y antichavistas en Venezuela” (4). La notícia era signada per “Europa Press”. L’escrit difós per l'agència “AP” també narrava enfrontaments entre partidaris i opositors del president (5). No obstant això, el diari local de Maracaibo, “La Verdad”, informava que els tirs que van causar la mort a aquestes persones no eren d'estudiantes (6). El diari opositor veneçolà, “El Universal”, no esmentava en cap moment que la violència tingués el seu oritge en una confrontació entre partidaris i detractors de la reforma constitucional (7). L'agència “EFE” el mateix (8). En realitat els fets van tenir lloc per la suspensió de les eleccions estudiantils en la Universitat de Zulia i entre grups i candidatures estudiantils. No en algaravies relacionades amb el procés electoral nacional. És curiós que mitjants opositors veneçolans no polititzaren aquest trist esdeveniment, mentre agències estrangeres i mitjans espanyols sí. La professora de la Universitat de Zulia, Berta Vega, fins i tot va escriure una carta a Televisió Espanyola perquè rectifiqués una informació que relacionava la mort d'aquestes dues persones amb una marxa opositora (9).

Si aquest fet és lamentable, la informació sobre la mort del chavista José Oliveros Yepez, esdevinguda el 27 de novembre, és, simplement, indecent. El títol del diari “El Mundo” (EFE i Reuters) (10) va dir: “Un venezolano muere de un disparo durante unas protestas contra Hugo Chávez”. El titular és descaradament engalipador. Només després de llegir la notícia es pot deduir, insistisc, deduir, que Oliveros era chavista. En cap moment es diu clara i directament (11). El de “El País” és molt fort. No informa absolutament res (12). Només inclou un vídeo de 22 segons en l'edició d'internet, encapçalat amb el titular: “Un muerto durante una manifestación contra Chávez en Venezuela” (13). La narració i les imatges en cap moment donen la més mínima pista sobre la realitat: Que José Oliveros treballava en l'estatal Petrocasa i que a l'anar cap al treball es va trobar amb un grup d'opositors que van segar la seua vida.

La intoxicació mediàtica s'ha repetit sense parar. Quasi cap mitjà espanyol va comunicar l'assassinat del militant chavista Alfonso Pimentel, que va ser ultimat la nit del 30 de novembre mentre suposadament pegava cartells (14). Aparentment, només l'agència “EFE” va difondre el crim. Tampoc s'ha informat massa, ni per a criticar-lo, sobre el pla que suposadament havia teixit la intel•ligència nord-americana per a desestabilitzar el país (15). Entre tantes anàlisis que parlaven als quatre vents les misèries, pobreses, fams i desgràcies de Veneçuela, quasi cap va analitzar l’Índex de Desenvolupament Humà del “PNUD” 2007 (16) o el Panorama Social 2007 de la Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib (CEPAL) (17). Ambdós van ser publicats en la segona quinzena de novembre. El primer descobria un creixement per a Veneçuela de 0,08 dècimes en l'Índex de Desenvolupament respecte a 2006. De repetir aquest creixement, l'any que ve entraria a formar part dels països amb Desenvolupament Humà alt. L'informe de la “CEPAL” va desvetlar una dada més espectacular si cap. Quan Hugo Chávez va arribar a la presidència en 1999, el 49,4% de la població navegava en la pobresa. En l'any 2006 aquest percentatge s'havia reduït a un 30,2%, el que es tradueix en milions de persones que van superar el llindar de la pobresa. Veneçuela ha estat el país d'Amèrica Llatina que més pobresa va enterrar en aquest període. La seua televisió o el seu periòdic l'hi havia dit?

La nit més llarga de la “Dictadura Chavista”.

La matinada del 3 de desembre me la vaig passar desvetlat escoltant Ràdio Nacional de Veneçuela (RNV) per internet. Com tot el món sap, el recompte de vots es va allargar a causa de la igualtat dels resultats. A les cinc del matí aproximadament (hora d'Espanya, cinc menys a Veneçuela), RNV ja establia connexions periòdiques amb la seu del Consell Nacional Electoral (CNE).

Serien aproximadament les sis del matí, quan el corresponsal de RNV en el CNE, va advertir que un membre acreditat de l'oposició estava xisclant per allí i que s'havia situat prop de la porta per on havien d'eixir els magistrats. El periodista va acostar el micròfon i sorprès vaig escoltar a un home bramant, xillant, tronant; denunciant un suposat frau i clarament agitant i incitant a la població.

Sobre aquest capítol dues consideracions. Primera. El sermó d'aquest senyor, si en lloc d'ésser de l'oposició, arriba a ésser d'un chavista, és el típic amb el qual els mitjans ens hagueren excitat les neurones. Segona. No entenc com en una “dictadura totalitària” governada per “un cabdill populista”, hi ha un opositor en el centre neuràlgic del CNE armant embolic i prop de la porta per on van a eixir els magistrats. Sincerament no ho entenc.

Seguim. A les 6 i 13 minuts de la nit (sempre hora espanyola) ix la magistrada Tibisay Lucena a donar les primeres dades (18). Ella, que ja coneix els resultats, inicia la seua intervenció amb un to tranquil dient: “… aquellos que tengan que celebrar que lo hagan con generosidad, aquellos que tengan que lamentar que su opción no ganó que se vayan a sus casas con tranquilidad…”. Posteriorment informaria sobre els percentatges que tots coneixem i advertiria sobre la irreversibilitat dels mateixos.

D'aquest episodi una consideració més. En una dictadura els poders de l'estat estan en mans del dictador. Torne a no entendre com en aquest país, esbossat pels grans mitjans com “una dictadura” governada per “un goril•la”; el poder electoral “s'atreveix” a donar com perdedor al “seu cabdill”, per un percentatge mínim de vots, faltant escrutar un 12% de vots i subratllant que els resultats són definitius. Contràriament a la diatriba corrosiva que havia eixit minuts abans de la boca d'un opositor, la funcionària del poder electoral de l'estat “dictatorial” va repartir “valeriana” entre guanyadors i perdedors. Sincerament, al•lucinant.

Al acabar la intervenció de la Sra. Lucena, RNV va connectar amb el Palau de Miraflores on Hugo Chávez es marcaria un discurs de més de 40 minuts (19). El president va reconèixer la seua derrota, va defensar les institucions veneçolanes, va felicitar als guanyadors, va animar als seus seguidors dient-los que no estigueren tristos, va destacar la irreversibilitat dels resultats, va animar als vencedors a celebrar, va reconèixer que l'oposició es va guanyar la victòria, subratllà l'esforç dels seus contrincants, va dissipar qualsevol dubte sobre els resultats, etc. En general, el discurs de Chávez va ser tranquil, sense estridències destacables, amb la seua típica retòrica i les seues inacabables anècdotes, però sense el més mínim besllum subversiu o que incitara a la violència o al desconeixement dels resultats. Va ser un discurs correcte, sorprenent i de demòcrata autèntic com bé reconeixerien hores després, per exemple, els presidents conservadors de Paraguai i Mèxic.

Sobre aquest fet hi ha més consideracions. Primerament, el frau que molts van anunciar es va difuminar, es va convertir és pols còsmica igual que Aznar, i els més sorprenent, a una velocitat de vertigen i amb uns resultats atapeïts. Aquell cap d'estat al que tants pilotes del poder havien adjectivat com una persona totalitària, populista, dictador o cabdill, de moment els tapava la boca i els donava una magistral lliçó de democràcia.

Evidentment calia emmascarar la realitat. No es podia oferir aquesta imatge d'Hugo Chávez després de setmanes demonitzant-lo. Per això els mitjans espanyols que vaig llegir i vaig escoltar, es van dedicar a destacar, exagerar i donar la volta a certs passatges i frases molt concretes, contingudes i extirpades en 7 o 8 minuts dels 44 que va durar el missatge. D'aquesta forma, Francisco Peregil, enviat especial de “El País”, en el subtítol del seu article sobre el resultat del referèndum, diu: “El presidente promete batalla: “No se pudo por ahora, pero lo mantengo”” (20). Sincerament, no em va donar la sensació que Chávez prometera batalla a ningú. Tampoc crec que aquesta frase resumira o fora la més important del seu diàleg.

No obstant això, la frase que destaca Peregil, Chávez la va dir en el minut 41 i dos segons de la connexió. El que no s'explica és el context en el què es diu i sobre qué es diu. Si s'escolta aquest passatge sencer, el president especifica que la proposta social continguda en la reforma, insistisc, s-o-c-i-a-l, no es va poder ara però la manté. Va esmentar una mesura d'aquesta proposta: les prestacions socials per als treballadors informals, entre elles, seguretat social. Li pregunte jo ara, li sembla bé que encara que ara no es poguera, el president Chávez mantinga aquesta sèrie de mesures socials que clarament beneficien a milers de persones?

De les frases en el cos de l'article que van eixir de la boca de Chávez, Peregil destaca: “Ni una sola coma de esta propuesta yo retiro” i “Continúo haciendo la propuesta al pueblo venezolano. Esta propuesta está viva, no está muerta. No se pudo por ahora, pero lo mantengo”. Dos detalls. El primer, que aquestes oracions es pronuncien entre el minut 30 i 53 segons i el minut 31 i 14 segons. La part que he subratllat, Chávez l'expressa 10 minuts després, però això no és obstacle perquè Peregil les unisca entre cometes. Segón. Una vegada més es fa referència a propostes socials i econòmiques, i ara el president esmenta la jornada laboral de 6 hores inclosa en les reformes. Però això no s'informa, per què?

Durant setmanes els mitjans van treballar de valent per fer creure a l'opinió pública que la reforma constitucional anava a perpetuar a Chávez en el poder. Els mitjans espanyols no van aclarir que: 1-A diferència d'Espanya, a Veneçuela qui perpetua temporalment al cap d'estat és el poble mitjançant les urnes, i a tres eleccions i un revocatori em remet. 2-Que el que es consultava realment en aquest referèndum era la possibilitat de la reelecció del president. En Espanya ja es permet aquesta reelecció i ningú diu que el president es perpetua. 3-En aquest referèndum es preguntava a la població per la modificació de 69 articles, molts d'ells de clar contingut social. Però els mitjans van fer creure que tot es reduïa a una consulta on, de guanyar, Chávez es perpetuaria en el poder. Per tant, l'objectiu d'informar esbiaixadament i ressaltar frases com “por ahora no se pudo, pero lo mantengo” o “ni una coma de esta propuesta retiro”, pretenia induir a l'opinió pública a pensar que Chávez no havia aconseguit la presidència vitalícia el 2 de desembre de 2007, però que no renunciava a ella.

Conclusió.

Amb aquest article no es pretén defensar a ultrança el govern de Veneçuela. Com tot país en el món, té els seus errors i les seues virtuts. Actualment el país es troba en un procés revolucionari que ha propiciat nombrosos avanços, com l'espectacular reducció de la pobresa. Cada persona que abandona aquesta xacra, acaba afrontant un món de noves sensacions, esperances i oportunitats com educació, cultura, menjar, sanitat, etc. La peculiaritat del procés i l'amenaça que suposa per a l'oligarquia i el capital la seua propagació per la regió, ha desencadenat una llarga, espectacular i sagnant campanya d'assetjament i enderrocament, que va tenir el seu moment àlgid en el colp d'estat d'abril de 2002.

La participació de les multinacionals de la informació és fonamental per a manipular i crear consensos socials sintètics. Segons l'expresident del CNE, Jorge Rodríguez, a Veneçuela es van realitzar “En un lapso de casi 40 años, quince comicios para selección de cargos por vía del voto popular. Mientras que desde el 25 de abril de 1999 y hasta el 4 de diciembre de 2005, se han realizado en el país 10 eventos electorales…” (21) A pesar que el chavisme ha obert la porta a la participació ciutadana -que com tots sabem, és el màxim exponent de la democràcia- hi ha il•lusionistes de la informació que pretenen fer-nos combregar amb rodes de molí. Maite Rico titulava un article en “El País” de la següent forma: “Un poder absoluto construido a golpe de urna” (22). El més sorprenent de l'article no són les cabrioles lèxiques amb triple salt mortal i tirabuixó que empra la periodista per a traure el conill de la copalta. El més espectacular del cas és que ho faça un mitjà de comunicació d'un país on el seu cap d'estat duu perpetuat en el poder 30 anys sense que ningú l’haja votat. És una barreja de pirotècnia mediàtica i supèrbia primermundista, que entre altres coses permet aplaudir al “perpetuat” quan aquest vol callar a caps d'estat triats mitjançant vots.

Sempre vaig pensar que amb un referèndum revocatori com el de Veneçuela, la societat espanyola haguera pogut detenir a Aznar quan ens va ficar en la guerra assassina i terrorista de L'Iraq. Que llàstima no disposar d'aquest original instrument democràtic Made in the Bolivarian Republic of Venezuela. Podent i no, per què a “un dictador” se li ocorre crear aquest referèndum? A partir d'ara la dificultat escala un graó. Fins al moment els mitjans justificaven l'autoritarisme de Chávez a pesar de les seues quatre victòries en les urnes. Ara, hauràn d'explicar com en la dictadura el dictador reconeix la seua derrota per un marge mínim de vots. Àrdua tasca, així que a treballar.

1): http://www.aporrea.org/actualidad/n105710.html
2): BROWN, CH.: “Una apología del presidente Chávez”, 6 de diciembre de 2007, en http://www.rebelion.org/noticia.php?id=60100
3): FORERO. J.: “Students become potent adversary to Chavez vision”, en Washington Post, 2 de diciembre de 2007, se puede ver noticia previo registro en: http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2007/12/01/AR2007120101636.htmlhttp://www.bolpress.com/art.php?Cod=2007120202&PHPSESSID=da1d0df57b
4):
http://www.elpais.com/articulo/internacional/estudiantes/mueren/durante/protesta/ente/chavistas/antichavistas/Venezuela/elpepuint/20071103elpepuint_1/Tes
5): http://www.terra.com/noticias/articulo/html/act1023313.htm
6): http://www.laverdad.com/detallenew.asp?idcat=10&idnot=63957
7): http://www.eluniversal.com/2007/11/03/pol_art_dos-muertos-y-quince_576907.shtml
8): http://www.elmundo.es/elmundo/2007/11/03/internacional/1194051846.html
9): http://bertavega.blog.com.es/2007/11/04/carta_abierta_a_tve~3245172
10): http://www.elmundo.es/elmundo/2007/11/26/internacional/1196107619.html
11): http://www.rebelion.org/noticia.php?id=59678
12): http://www.rebelion.org/noticia.php?id=59729
13): http://www.elpais.com/videos/internacional/muerto/durante/manifestacion/Chavez/Venezuela/elpvidint/20071127elpepuint_3/Ves/
14): http://www.eldia.es/2007-12-01/venezuela/venezuela3.htm
15): http://www.elclarin.cl/index.php?option=com_content&task=view&id=9510&Itemid=46
16): http://hdr.undp.org/en/media/hdr_20072008_sp_complete.pdf
17): http://www.eclac.cl/publicaciones/xml/5/30305/PSE2007_Sintesis_Lanzamiento.pdf
18): ESCUCHAR AUDIO EN: http://www.rnv.gov.ve/noticias/index.php?act=ST&f=2&t=57166&hl=&s=47d200ba64aa80a08104c581db7f4122
19): ESCUCHAR AUDIO EN: http://www.rnv.gov.ve/noticias/index.php?act=ST&f=2&t=57167&hl=&s=47d200ba64aa80a08104c581db7f4122
20): http://www.elpais.com/articulo/internacional/venezolanos/dicen/Chavez/elpepuint/20071204elpepiint_1/Tes
21): http://www.vive.gob.ve/imprimir.php?id_not=672
22): http://www.elpais.com/articulo/internacional/poder/absoluto/construido/golpe/urna/elpepuint/20071203elpepiint_3/Tes

Artículo en castellano.

www.lahaine.org

La CEOE pide la supresión de los impuestos directos y un salario variable.

No es bueno echar vino viejo en odres nuevos. Pero eso es lo que la CEOE ha hecho en su Plan Estratégico 2008-2011, un compendio de viejas reivindicaciones patronales resumidas en un nuevo documento que impulsará la actuación de la organización durante estos cuatro años.

Francisco J. de Palacio/El Periódico

Entre los tributos que deberían desaparecer están los de actividades económicas (IAE), patrimonio, sucesiones y donaciones. Sería necesario reformar el régimen de amortizaciones y el de bienes inmuebles. Las rebajas afectarían al impuesto de sucesiones, a los tipos y a la progresividad del IRPF. Además, sería necesario armonizar la fiscalidad entre las autonomías. El líder de la CEOE, Gerardo Díaz Ferrán, asegura: "A menos impuestos, más actividad, más desarrollo y más puestos de trabajo".

El prolijo plan abarca prácticamente todo. En materia laboral la CEOE pide salarios variables, flexibilidad horaria, simplificación de la contratación y del despido, supresión de la autorización previa en los expedientes de regulación de empleo, agencias privadas de colocación y eliminación de la prórroga forzosa de los convenios.

También de nuevo se pide la rebaja de cuotas sociales y que las mutuas de accidente gestionar las bajas de corta duración para reducir el absentismo. Junto a todo ello, Díaz Ferrán pidió la "desregulación de la economía", unas administraciones "que no sean un obstáculo" y llamó a todos los empresarios a apoyar a la CEOE cuya afiliación es libre, quizá en contraposición a las cámaras, de inscripción obligatoria.

www.rojoynegro.info