La banca inverteix en guerra i destrucció del medi ambient.

...per Esther Salis

Una funció dels bancs i les caixes es treure profit dels estalvis que la gent normal i corrent els deixen després de treballar, normalment durant moltes hores i de forma molt mal pagada. La pregunta és: què en fan amb aquest milers de milions d’euros un cop els hem dipositat als bancs? Els bancs i caixes fan servir una bona part d’aquest diners per invertir- los o deixar-los a empreses transnacionals perquè puguin dur a terme els seus projectes empresarials. En molts casos aquest projectes tracten sobre producció d’armes –per dur a terme guerres i despesa militar–, destrucció del medi ambient – per extreure’n recursos naturals– i fins i tot, ignorant tota mena de drets humans i laborals, atemptant contra la vida de comunitats senceres.

El fet és que la banca espanyola, malgrat la crisi, segueix tenint uns beneficis espectaculars. Segons els resultats dels primer semestre del 2008, els cincs principals bancs de l’Estat espanyol –Santander, BBVA, La Caixa, Caja Madrid i Banco Popular– van començar l’any amb uns beneficis nets de 10.656,7 milions d’euros. D’on surten tots aquest beneficis i en que inverteixen aquests bancs per continuar guanyant tants diners? La resposta rau en part en les inversions i el finançament que molts d’aquest bancs tenen en empreses amb pràctiques més que dubtoses.

Finançament i inversions

Segons la campanya BBVA Sense Armes, aquest banc és una de les primeres entitats financeres implicades en l’exportació d’armes. Però més directament, aquest mateix banc està implicat en el finançament d’empreses dedicades a la construcció d’armes de tot tipus. L’any 2005, el BBVA va participar, conjuntament amb altres entitats, en un crèdit de 2.200 milions de dòlars a l’empresa Raytheon, una de les contractistes de defensa militar més gran dels EUA. Per la seva banda el Santander posseeix el 50% de l’empresa Vista Capital, que al seu torn controla el 42,5% de Unión Espanyola de Explosivos SA. Per si això fos poc, el BBVA està finançant el 50% de la inversió en projectes com la construcció a l’Uruguay de la planta de cel·lulosa de l’empresa espanyola ENCE, amb tot els danys socials –desplaçament de comunitats mediambientals– i degradació de la fauna autòctona que això comportaria.

Un exemple d’empresa armamentística on la banca hi té una forta implicació és en el cas d’Indra. Aquesta empresa espanyola, una de les principals en el sector d’armament, es dedica a fabricar sistemes electrònics de guerra i per míssils, alhora que desenvolupa tecnologies de la informació per aplicacions militars. Indra participa en els programes militars de la UE, la OTAN i els EUA. A l’accionariat d’Indra hi podem trobar com un dels màxims accionistes a Caja Madrid, juntament amb el BBVA i el Santander, entre d’altres.

Per la seva banda, La Caixa és una de les màximes accionistes d’una empresa tan problemàtica en inversions com Repsol YPF. Les seves pràctiques es posen de relleu sobretot a l’Amèrica Llatina. A l’Argentina, per exemple, opera en territori maputxe al jaciment de Loma de la Lata. Allà, a causa de beure l’aigua i respirar l’aire contaminat, la població té uns nivells de metalls a la sang 700 vegades superiors als que permet la llei. A més, la compra de l’empresa YPF va significar l’acomiadament de milers de treballadors. A Bolívia, les seves operacions es realitzen sobre territoris protegits de diverses comunitats indígenes, que n’estan sent expulsades. També en aquest país, a més de ser acusada de contraban de petroli, l’any 2006 va ser acusada d’apropiarse de jaciments propietat de l’Estat. A Colòmbia, al pou de Capachos, Repsol va descobrir un jaciment a l’any 2002. Als anys 2003 i 2004 la zona va patir un gran augment de la violència paramilitar. Un any més tard, Repsol començava les extraccions.

Per altra banda, molts d’aquest bancs, entre ells Caja Madrid, el BBVA o La Caixa, recentment han finançat amb 1.704 milions d’euros a Acciona, una de les principals accionistes d’Endesa, empresa que ha tingut més d’una polèmica a Xile a causa de la construcció d’una pressa gegantina a Ralco, on va inundar 3.500 hectàrees de territori Mapuche-Peuhenche i va forçar el desplaçament de milers d’indígenes. Malgrat això, Endesa, amb el suport de tots aquests bancs i caixes, continua amb els seus plans i ara pretén construir cinc grans preses hidroelèctriques a la Patagònia xilena. Aquestes preses es localitzarien sobre els rius verges Baker i Pascua, inundant milers d’hectàrees de gran valor ecològic. A més, aquestes preses s’haurien de complementar amb la construcció d’una xarxa elèctrica d’alta tensió que travessaria el país de nord a sud amb més de 2.300 km., afectant grans espais naturals i milers de comunitats indígenes.

La banca salva els mobles a les immobiliàries (despiece)

Davant de l’esclat de la bombolla immobiliària i la conseqüent crisi en el sector, els bancs i caixes han sortit al rescat de les grans empreses dedicades a la construcció i vendes d’habitatges. Així la major part de les promotores estan refinançant els deutes que han adquirit amb la banca, el qual suma un total de més de 16.000 milions d’euros. La banca és una de les grans finançadores de les empreses immobiliàries més importants. Per exemple, Habitat va ser finançada, entre d’altres, amb 1.600 milions d’euros per, La Caixa (150 milions), el Banco Popular (150 milions), Caja Madrid (120 milions), el Santander i el BBVA (100 milions), el Banc Sabadell (75 milions) i Caixa Catalunya (75 milions). Malgrat això, Habitat continua en una situació crítica esperant nous inversors. En un altre cas semblant, La Caixa i el Banco Popular van salvar el deute de l’empresa Colonial canviant-lo per accions de la immobiliària. I és que les xifres canten per si soles i els interessos de banca i immobiliàries estan tan lligats que el 40% dels diners que els bancs i caixes presten van a parar a immobiliàries i constructores.

polaris.moviments.net:8000