Ateisme i fonamentalismes.

...per Enric Pastor

En aquest moment, quan algú al món es refereix a fonamentalismes, el més normal és que estiga parlant d'alguna religió aliena a la de la seua civilització.
Els proppassats dies 7, 8 i 9 de desembre es va celebrar a Toledo el I Concili Ateu, no sense problemes, no sense tindre que superar tota una sèrie d'entrebancs sorgits d'on s'esperaven...i d'on no deurien esperar-se.

És sorprenent com és de fàcil al fidel de qualsevol religió (amb divinitats sobrenaturals o molt terrenals, que de tot hi ha) el llençar excomunicacions a tort i a dret encara que, generalment, més a "tort" que a dret. La fina pell dels fidels en defensar la UNIVERSALITAT de les seues creences els fa acusar als qui les ignoren o les contradiuen, siga des d'altra religió o des de l'ateisme o l'agnosticisme o, simplement des del laïcisme social, d'atacar-los(?) en la seua fe.

El problema és quan en una democràcia més o menys imperfecta, càrrecs públics, lliurement triats en eleccions democràtiques, s'erigeixen en censors no ja d'expressions polítiques violentes o agressives per a la resta del cos social, cosa a la què estan obligats per raó de la seua pròpia funció representativa de la ciutadania que els vota (i pel sou que els paguem per eixa feina), sinó de simples opinions filosòfiques o morals que impliquen decisions de vida que afecten a la intimitat de les creences de cadascú.

En una societat democràtica, tal i com entenem la democràcia ara per aquests barris, no es pot prescindir de la pluralitat d'idees i de la llibertat d'expressió per manifestar-les (sinó, on està la democràcia?), sobretot quan estes expressions no són CONTRA ningú, sinó A FAVOR DE LES PRÒPIES IDEES.

El problema ve quan els qui estan a favor d'altres idees, aprofiten els càrrecs públics per tractar d'imposar-les o d'impedir-ne la divulgació de les opinions "herètiques". Les fogueres de la història sembla que encara no s'han apagat del tot i nous inquisidors apareixen en quant la seua fina sensibilitat es veu agredida(?) per opinions diferents.

Realment, no sé qui és més herètic, ateu i/o inconseqüent, qui tracta de sobreviure a l'allau consumista de la nostra societat o qui santifica el "dia del senyor" gastant-se els diners en un centre comercial. No és mes herètic "El Corte Inglés" o "Alcampo", guanyant diners a cabassades el dia de festa del "seu" déu, que els qui ignoren als deus i la festa?

O potser és que als deus (tan sofrits ells) se'ls acomoden a les pròpies conveniències?

www.attacpv.info