Intervencions telefòniques, mesos de seguiments personalitzats i informacions d’infiltrats van portar la Guàrdia Civil a desarticular a final del 2005 una de les trames político-delictives ultradretanes més grans i més perilloses de la història recent de l’estat espanyol. Tot i què la majoria dels detinguts resideixen al País Valencià, la trama arriba a més punts de l’estat. El fet que l’Acció Popular contra la Impunitat es personara en aquesta causa ha evitat que el cas –encara en fase d’instrucció– morira abans de celebrar-se el judici, i farà que els processats deixen de somiar a eixir-ne impunes com en ocasions anteriors. Una organització criminal autoanomenada Frente Anti Sistema (FAS) actuava com una banda organitzada amb ànim de lucre: planejava robatoris i assalts; també venia tota mena d’armes, en connivència amb militars en actiu que no van tenir manies a sostreure armes de l’exèrcit espanyol, com ara llançamíssils i armes curtes. El FAS era capitanejat per Juan Manuel Soria –un assaonador de pells condemnat a més de dos anys de presó per extorsió i amenaces greus a un capellà valencià–, que s’envoltava d’una legió d’individus sense ofici conegut. Les armes servien perquè individus com Pedro Cuevas, l’assassí de Guillem Agulló, pogueren lucrar-se venent-les per internet en nom de la pàtria. Aquesta és la denominada operació Pànzer, tota una trama criminal neofeixista que ha estat a punt de dormir el son del just, si no fóra per la irrupció, fa cinc mesos escassos, de l’Acció Popular Contra la Impunitat, que s’ha personat en la causa, quan els 27 imputats ja es fregaven les mans pensant que, una altra vegada, podrien continuar actuant impunement.
Militars, empresaris i delinqüents formaven part d’una trama valenciana que, sota la bandera del III Reich, organitzava accions de proselitisme nazi per a captar nous militants i distribuïa tota mena d’armament, entre més activitats delictuoses. La perillositat que en detectà la Guàrdia Civil permeté d’emprendre una investigació que conduí a destapar una organització criminal que posseïa un autèntic arsenal i presumptes contactes dins els cossos i forces de seguretat de l’estat.
“Porta sempre un as a la màniga!”
“Actualment, a la vida quotidiana, has de vetllar per la teua seguretat i la tranquil·litat dels teus, com també la del teu comerç, locals i habitatges. Porta sempre un as a la màniga!” Aquesta frase encapçalava les webs de Prodef, sistemes de protecció i defensa, i d’una altra web pràcticament igual anomenada Streetdefense, ambdues il·lustrades amb una foto on diversos individus potegen una persona que es cobreix com pot a terra, i sota el símbol neofeixista de la creu celta. La tranquil·litat amb què s’anuncia aquest negoci a internet i la denúncia que en fan diversos col·lectius porten la Guàrdia Civil, cap a final de l’any 2004, a investigar, dins la diversitat de webs neonazis, aquesta curiosa branca comercial dedicada a la venda d’armes. Els productes que venen van des d’esprais paralitzadors fins a punys americans, porres elèctriques i navalles de totes mides, i tot apunta que la trama parteix des del País Valencià. Durant mesos, els agents intercepten els telèfons dels responsables de les webs i detecten que, més enllà de la venda d’armes, hi ha una organització perfectament estructurada i amb unes finalitats dubtosament legals. Comença així allò que la Guàrdia Civil bateja amb el nom d’operació Pànzer.
Feia deu anys que la policia espanyola havia desarticulat a València el grup neonazi més actiu al País Valencià, Acción Radical, protagonista de les ràtzies contra immigrants i militants d’esquerres i coordinadora de gran part del moviment skin espanyol. Havien organitzat concerts de música RAC (Rock Anticomunista) durant les falles del 1992 i el 1993, pels quals s’havien desplaçat skinheads de tot Europa fins a la capital de l’Horta. La publicació en un dels seus fanzines d’una llista negra d’objectius, entre els quals hi havia professors, okupes, homosexuals o independentistes, va provocar-ne la desarticulació. En aquesta ocasió també els van trobar armes, una estructura jerarquitzada i propaganda racista. La història semblava repetir-se deu anys més tard, però amb una magnitud notablement superior.
Tot comença a Silla.
Les pistes inicials que aportaven les pàgines webs detectades a final del 2004 i els comentaris dins el moviment ultra apunten massa sovint a la localitat de Silla (Horta Sud). Aquesta població s’ha convertit en un dels actuals centres neuràlgics de l’extrema dreta valenciana, fins al punt d’haver concedit al partit España2000 un regidor a les passades eleccions municipals. Diverses fonts indicaven que determinats individus vinculats als moviments neonazis valencians eren darrere les pàgines webs que oferien tota mena d’armes i material racista. Un actiu neonazi de Silla amb antecedents penals, Joaquín Saludes Prieto, juntament amb la seua dona, María Sandra Rentero Monzó, centren gran part de les primeres passes de la investigació.
Un altre veí de Silla sota qui cauen inicialment les sospites és Alejandro Serrador Ferrer, àlies el Silla, membre de la junta nacional d’España2000 i conegut per una corpulència exagerada i perquè sovinteja els partits del València CF amb la penya Ultra Yomus, juntament amb Joaquín Saludes. Serrador formava part de l’estructura interna i dels òrgans de decisió de l’organització neonazi Frente Anti Sistema. Segons fonts de la investigació, la tranquil·litat amb què actuaven havia fet que aquestes activitats s’escamparen pels ambients extremistes, com també es divulgaren les lluites intestines que traspassaven aferrissadament els murs dels seus locals. Hi havia una rivalitat entre els seus membres que massa sovint passaven de boca en boca entre l’entorn ultra, amb desqualificacions constants dels uns contra els altres.
Pedro Cuevas torna a escena.
Pedro José Cuevas Silvestre confirmava la seua relació amb organitzacions neonazis després d’haver passat per la presó per la mort de Guillem Agulló. La vinculació al FAS i les tasques que hi exercia retornen aquest sinistre personatge al món de la violència i de l’esvàstica. Ell era un dels principals encarregats de la cadena de fabricació i venda de determinades armes. Se sabia dins el moviment ultra que l’homicida d’Agulló podia aconseguir punys americans de preus i models diversos. Cuevas s’havia convertit en un personatge conegut dins els ambients neonazis pel seu trist antecedent homicida. Se sabia, a més, que se sentia molt tranquil després d’haver superat el pas per la presó arran del cas Agulló –que de cap manera no havia servit per a rehabilitar-lo. S’havia convertit en un exemple de la impunitat, i la seua implicació en el FAS i en el negoci de les armes refermaven aquesta imatge.
Venda d’armes i propaganda nazi.
A través de les pàgines web, el FAS divulgava el seu ideari nazi i a la vegada enllaçava amb més pàgines dedicades a la venda d’armes, administrades per membres de la mateixa organització. La seu, a l’avinguda Tres Creus, número 69, de la ciutat de València, servia de centre d’operacions, i s’hi organitzaven activitats de proselitisme en què simpatitzants dels idearis racistes acudien regularment per ser instruïts, i on podien adquirir material neonazi i assistir a xarrades i concerts de grups de RAC. Actualment, aquest mateix local és la seu del partit ultra Alianza Nacional, en què curiosament militen diversos implicats al cas Pànzer i que acull activitats semblants a les organitzades pel FAS.
El primer cop policíac contra l’organització fou el setembre de 2005, quan van detenir 22 persones i van escorcollar diversos locals arreu del País Valencià. Els mesos posteriors, la investigació de la Guàrdia Civil s’allargà amb la detenció de cinc persones més, i arribà a la xifra de 27 imputats, el cas de més magnitud contra l’extrema dreta de l’estat espanyol. Les localitats on es desplegà l’operació van ser València, Sagunt, Puçol, Xiva, la Pobla de Farnals, Torrent, Silla, Paterna, la Font de la Figuera, Burjassot i Xirivella. Entre l’arsenal comissat hi ha des de bolígrafs pistola fins a punys americans, pistoles, catans, navalles, ballestes, escopetes retallades i un llançagranades. Segons la Guàrdia Civil, a les pàgines web de l’entramat neonazi es fa una clara apologia de la violència amb finalitats polítiques, i s’hi arriben a proporcionar armes per a tals objectius, un negoci que servia per a finançar l’organització. Un dels punts preocupants és la vinculació de soldats professionals de l’exèrcit espanyol en aquesta trama. EL TEMPS ha pogut saber que almenys tres dels detinguts treballaven per a les forces armades mentre militaven o col·laboraven amb aquesta organització.
Per a la Guàrdia Civil, els imputats pertanyen a una associació il·lícita, i els imputa els delictes de tinença, tràfic i dipòsit d’armes i municions, robatoris i delictes contra la salut pública, ja que entre l’arsenal comissat hi ha anabolitzants destinats a la venda il·legal per a engruixir la massa muscular dels clients.
D’associació il·lícita a partits polítics.
A més de compartir local, el FAS –l’organització desarticulada a l’operació Pànzer– transvasà part de la militància a un partit de creació recent, Alianza Nacional, hereva de l’extinta Alianza por la Unidad Nacional (AUN), la formació de l’històric ultra Ricardo Sáez de Ynestrillas. Alianza Nacional, fundada a València el 2006 i encapçalada per Pedro Pablo Peña, provinent d’AUN, s’estrenà amb l’ingrés a la presó d’aquest darrer i dos militants més, al cap de poc temps de fundar-se per mirar d’atemptar amb explosius contra un autocar de familiars de presos d’ETA.
“El local continua obert, i continuem com abans, militant a Alianza Nacional.” Tan clar ho deixa Juan Manuel Soria Monfort en un fòrum d’una web neonazi quan li pregunten què queda del FAS. Soria, que fou considerat líder de l’organització desarticulada sota l’operació Pànzer, encapçalà el projecte d’AN al País Valencià al cap de pocs mesos de desmantellar-se l’organització il·legal. Cal destacar-ne el protagonisme en la controvertida visita del líder del Ku Klux Klan, David Duke, a València –l’únic lloc de l’estat espanyol on va poder fer una xarrada–, i que va estar en tot moment acompanyat per Soria. L’acte hagué de celebrar-se al local esmentat perquè se’n va denegar el permís consecutivament a diversos hotels de València, arran de la campanya de col·lectius socials i antifeixistes contra la visita del racista nord-americà.
Aquest empresari fou processat un any després de l’operació Pànzer, acusat d’haver extorquit un capellà del Pla del Real amb imatges del religiós d’explícit contingut sexual entre final del 2004 i principi del 2005. El seu còmplice en aquesta aventura és també un altre implicat en el cas Pànzer, Pedro David Montiel García, àlies Cráneo, un dels qui lluitava de manera més ferotge dins l’organització per aconseguir el poder. Els acusats van reconèixer els fets en el cas del capellà, i acceptaren la pena sol·licitada pel fiscal i l’acusació particular, que no arribava a dos anys de presó pels delictes de recaptació i amenaces. Els nazis havien aconseguit les imatges i li demanaven 15.000 euros per no fer-les públiques.
Però el personatge que féu saltar totes les alarmes, present tant al FAS com després a les llistes electorals d’AN a Xiva, fou Pedro José Cuevas Silvestre, autor de la mort de Guillem Agulló. Cuevas ocupà el número vuit de la candidatura municipal encapçalada per Soria, i la seua presència va alçar la reacció dels moviments socials i polítics valencians, que van oferir una conferència de premsa denunciant-ho i demanant la il·legalització d’aquest partit. Un altre implicat al cas Pànzer ocupava el segon lloc a les llistes de Xiva, Ramón Luis Gómez.
Un altre partit que es troba esguitat en el cas Pànzer és el que encapçala l’empresari ultra José Luís Roberto, España2000, que curiosament va obtenir un regidor a les eleccions municipals a Silla, Andrés Vicent. Una de les poques dones detingudes durant l’operació, María Sandra Rentero Monzó, ocupava el número tres de la candidatura per Silla, juntament amb un altre implicat, Laureano Piquer Ruiz, treballador de Levantina de Seguridad, empresa de Roberto, i número 38 de la candidatura d’E2000 a les Corts Valencianes a les darreres eleccions. Piquer fou condemnat per un delicte de faltes el desembre passat pel jutjat d’instrucció número 2 d’Eivissa, que condemnava subsidiàriament també l’empresa Levantina de Servicios Generales, vinculada al polifacètic empresari José Luís Roberto. Alejandro Serrador, el Silla, pertany també al partit de Roberto, forma part de la junta nacional i, segons Andrés Vicent (regidor d’España 2000), col·labora amb els joves del poble per “allunyar-los de la violència” i per “canviar l’estètica”. La seua defensa en aquest cas és a les mans del bufet de Roberto.
La presència de la plataforma Acció Popular Contra la Impunitat ha dilatat el període d’instrucció del cas, encara obert. Per això avui encara no hi ha data de judici, però si més no ja podem deduir que els fets jutjats seran coneguts per l’opinió pública i no passaran desapercebuts com si es tractara d’una banda comuna de vàndals.
www.eltemps.net
